Javier: Avui ens acompanya l’Ani Gómez, al capdavant de Nòmad BCN. Nani, benvinguda.
Nani: Hola.
Javier: Bon dia.
Javier: Eh, doncs Nani, volíem parlar una mica dels teus projectes, no? La majoria et coneixem amb la teva faceta de soprano i professora de cant, però avui vens a parlar-nos d’un salt empresarial radical. Estàs en procés d’inaugurar Nòmad BCN. Com neix aquesta transició?
Nani: Doncs, eh, mira, t’explico. Es van confabular varis, varis astres, que dic jo. Jo estava vivint en una casa que havia de deixar, de lloguer, re, bueno, refer una miqueta la meva vida, eh, amb lo qual anava buscant un espai. Feia temps que, feia vuit anys que vivia aquí a Fontpineda, i sempre anava buscant doncs una casa per Corbera, perquè la veritat m’ha acollit molt aquesta, aquesta zona, i i, bueno, i m’agrada molt viure aquí. I feia quatre anys que m’anava sortint un edifici, la mateixa casa, el mateix immoble, i al final vaig dir, doncs, el vaig a veure. Total, si m’està sortint sempre i ningú se’l queda, doncs, a veure què puc fer jo amb això. Em va encantar. Jo sempre organitzo, dintre de la meva branca com a mestre de, de cant, tinc un Opera Studio a Barcelona, i organitzo sempre cursos. Cursos que són estaxos de dues, dues setmanes, tres setmanes, un mes, amb el qual, jo fins ara tenia només l’espai on fer les classes, i vaig pensar, home, mira, aquí puc tenir l’espai també per allotjar els alumnes, que a vegades ho havia fet, a vegades havia agafat una casa rural o un hotelet i havíem fet doncs un estall d’una setmana, un parell de setmanes. I vaig dir, vaig veure una confluència de dir, de poder seguir la meva feina, de poder viure i de també doncs de treure-li un rendiment.
Javier: Sí, sí, sí.
Nani: Llavors, doncs, bueno, una miqueta va, va venir per aquí. Jo no només he sigut cantant d’òpera, eh, he estat molts anys gestionant pisos turístics a Barcelona, tenia dos, un al carrer Ferran i l’altre al Passeig del Born, amb lo qual allò era un bullicero, mhm, i després també llogava habitacions a casa, amb lo qual, doncs, bueno, diguéssim que és una altra dimensió, però no pertanyo de zero.
Javier: Totalment. Llavors, estem parlant d’un canvi de rumb, no? Venim cap a Corbera, muntem un negoci propi, agafem una casa, ja tenies una certa experiència, llavors aquí tenim un moment de sinèrgies, no? Per una banda, com a professional, ajudes a la gent a trobar la seva veu, i amb el nou projecte, ajudaràs a la gent a trobar el seu espai. Llavors, és una ruptura o o és una o és una transformació?
Nani: És un suma i segueix, diria jo. Perquè quan llogava habitacions a casa, eh, es creava una comunitat molt bonica. Jo tenia tres habitacions, i llavors, doncs, bueno, sempre tenia perfils de músics, artistes, metges residents, i sempre acabàvem amb una ampolleta de vi al vespre, allò parlant del sexe dels Àngeles, no? O sigui, parlant de de tot un poc. I, bueno, i quan vaig veure això, vaig pensar, bueno, tinc les habitacions i demés, i també m’agradava la idea aquesta, no? De crear comunitat, de crear gent afí que que poguessin haver-hi unes activitats també pel mig, doncs que és és un espai lo suficientment gran, però clar, no estem parlant de de d’una d’un pis de tres habitacions. Vull dir, és un edifici de 900 metres quadrats. Era una antiga residència d’avis, i jo l’estic, doncs, bueno, transformant, traient-li aquesta pàtina de residència i fer-ho un espai acollidor. Acollidor i, sobretot, per crear aquesta comunitat, de nòmades o de o del que sigui.
Javier: Ens has parlat de del teu projecte, ara aquí a Corbera, però ens agradaria també saber, com a experta en rehabilitació vocal, com funciona aquest negoci, realment, no? Perquè la gent, tu ho dius al títol, no? Però la gent ben bé no saps no sap què fas, no? Llavors, és un és un tema molt de nínxol, és un tema molt, que alguns us pot trobar algun problema, ja et pot necessitar. Com, realment, com funciona?
Nani: Bueno, la rehabilitació vocal és una rehabilitació logopèdica de la veu, el que passa és que jo l’afronto des del punt de vista des del cant líric. Jo des del, o sigui, de lo que jo domino, que és la veu i la i i el cant operístic, per dir-ho d’alguna manera, doncs a través dels exercicis, mm, sempre, eh, des de la, des d’un informe foniàtric i sempre parlant amb el foniàtric, doncs faig aquesta, aquest procés de rehabilitació després de d’una lesió, després d’una operació de cordes vocals o algú que necessita, doncs, no ho sé, preparar-se, vaig tenir una alumna, per exemple, que era, que era directora, i ella quan, quan, quan es posava a parlar en públic, diu, diu, em quedo sense veu, em quedo sense veu. Era més un trac nerviós. Doncs, bueno, a través de cantar i a través de sortir a l’escenari cantant, ella va poder, eh, bueno, trobar-se, trobar-se millor, no? I afrontar doncs aquest, aquest estrès que li creava sortir a, sortir en públic.
Javier: Clar, sí, sí, o sigui que és, és molt, és molt més que, que el tema del cant com a tal, no? És un tema de fonètica, de de salut, pràcticament, no?
Nani: Bueno, és que el el cant, els instruments som nosaltres i tenim una psicologia, tenim una una fisiologia que això s’ha de conèixer i s’ha de tractar.
Javier: Amb el amb el primer episodi que vam tenir aquí a a Corbera de fem de fem negoci, vam tenir a l’Aniol, eh, que té un estudi de gravació aquí a Corbera, i i vam vam fer un, un, una paraula, no? Que que hi entendia molt i que jo la vaig repetint molt, que parlàvem de la pau de Corbera, no? És a dir, el que treballa Corbera, té la sort de de poder viure i treballar aquí, no? Doncs, troba aquest punt com la pau de Corbera. I això volia parlar, perquè precisament, ara has muntat a a Corbera aquest coliving. Quines oportunitats de negoci li veus a estar a Corbera, respecte a estar a Barcelona, per exemple? I i què has vist que altres no han vist? Perquè això serà nou, el més al territori.
Nani: Bueno, jo el que vaig veure, sobretot, la tranquil·litat. Vull dir, estem rodejats de bosc totalment, estem rodejats d’ocellets tot el dia que canten, i realment, quan, quan, quan surts de, de treballar, arribes a casa, el que necessites és, o almenys jo, tranquil·litat. Jo estic escoltant música tot el dia i no tinc ni tele, o sigui, quan arribo a casa, necessito silenci. I, i bueno, jo vaig detectar això, una miqueta, primer, la falta de, la falta d’allotjament que hi havia, la falta d’allotjament de qualitat, també, i aquest crear, sobretot, la meva èria és crear aquesta comunitat de gent que estigui bé, que estigui a casa, no? Que que potser, a lo millor, estan sols o que tenen una família reduïda, doncs que se sentin part d’aquest, d’aquest clan nòmada, no? Que per això va sortir aquest, aquest nom.
Javier: I llavors, aquest clan nòmada, quan el veurem? Quan, quan obriràs?
Nani: Quan em donguin permisos.
Javier: Els ditxosos permisos. Estem pendents de permisos. Déu-n’hi do. Això és un dels dels dels tràngols, no? De l’emprenedor moltes vegades, no? Que tens la idea de negoci molt clara, tens les eines i et trobes amb una burocràcia que et para tot això. Llavors, el dia que tinguis els permisos, quin serà, quin serà el el el road map? Com, com començaràs? Ja tens gent interessada, eh? Sí, sí, sí.
Nani: Sí, sí, sí. Tinc una, clar, evidentment, jo no puc estar amb tot, perquè tinc el meu estudi també a Barcelona i llavors, doncs, bueno, estic, ara mateix estic 50, 50. Llavors, el dia que, que això obri, ja tinc, doncs, bueno, persones que se n’estan encarregant del tema de, de la, de les reserves, tant a nivell turístic, perquè funcionarem tant a nivell turístic per dies, com a nivell mensual, que seria el tema més del coliving. Llavors, doncs, bueno, tinc dues empreses que m’ho estan gestionant i, eh, i justament, doncs, tenim una trentena de persones amb llista d’espera interessades a tenir, a tenir preus, a tenir, tot, a poder fer una primera visita, però bueno, fins que, estem acabant petites obres que encara ens queden per acabar de fer. Però i el tema de la llicència.
Javier: La llicència.
Nani: Llicència és lo més [riu] Sí. Perquè bueno, tampoc, i, i deixem-me allò, tirar una baza cap als emprenedors, perquè la meva llicència ha estat parada a Bombers durant quatre mesos, allà sobre, que ni se l’han mirat. I llavors, dius, això doncs, tampoc ni hi ha dret. Jo no sóc una multinacional que tinc milions a darrere. No, no, tot això surt de de la meva butxaca i quatre mesos.
Javier: I estem parlant que no només obriràs un negoci, sinó que portaràs i crearàs una nova comunitat de gent creativa a Corbera, que això també ho hem de tenir en compte, no? Que al final és gent que viurà aquí, gent que consumirà aquí, gent que es mourà per aquí i donem una altra [riu]
Nani: Pense que l’aforament del de l’espai és de 46 persones.
Javier: Déu-n’hi do.
Nani: Són 46 persones que entraran a Corbera, noves.
Javier: Llavors, bueno, després de bombers tocarà llir-ho amb l’Ajuntament. A veure, espero que es porti bé.
Javier: Eh, com es gestiona mentalment l’òpera creativa? Ara m’has dit que tenies empreses que tu, que tu estaves ajudant amb tot això, però clar, t’has de posar com dues gorres, no? O tres, o quatre. Llavors, com gestiones tot això?
Nani: Mira, tinc la sort de ser multicanal, que dic jo, que puc estar allà, enganxant-me i desenganxant-me. Jo sempre he estat amb molts fregats. Sempre m’ha m’ha agradat molt la marxa, en aquest sentit. Sóc emprenedora de tota la vida, la vinc de família d’emprenedors i això ho hem mamat des de des de petit. Sóc dona de teatre, amb lo qual, allò de show must go on el tinc, el tinc activat. I, i bueno, diguéssim, amb molt, amb molt cervell, amb cor, que és el que tira endavant, però sobretot molt, molt intentar posar les coses a lloc i buscar-me els partners adequats per cobrir aquells rols doncs que jo, evidentment, no puc cobrir.
Javier: Això és entre partners i delegar, no? També, o sigui, tenir, tenir aquest punt entre partners i delegar.
Nani: És una qüestió de rols. Vull dir, s’han de fer, totes aquestes coses jo no ho puc fer tot, doncs, a veure, qui trobo que em faci aquest rol. Bàsicament.
Javier: Doncs, ara estem en un moment que m’has deixat una mica amb les meves llavis de de veure quan pots obrir, tens les llicències i i podem tornar a parlar amb profunditat de lo que faràs dintre, no només a l’espai de co-living per gent que vingui a viure aquí, sinó a nivell d’activitats, a nivells del perfils de la gent, perquè tot això, clar, a la nostra, a la nostra població significa això, una comunitat nova de gent, i sobretot amb uns, amb un caire creatiu, amb que venen a aportar, sobretot, no? És un tipus de gent que, que sobretot, vindrà a sumar.
Nani: Sí, perquè tinc moltes idees de, d’activitats, bueno, no només allò, tipus ioga i coses així, d’activitats de creixement personal, que a mi m’agrada molt. Estem amb un entorn fantàstic per poder fer, per poder fer això. I, bueno, després tinc moltes idees que això vull parlar-ho amb l’Ajuntament de de Corbera per fer algun, algun cicle de teatre, algun festival de música, bueno, cosetes molt interessants.
Javier: Molt bé, sí. Esport creatiu, un esport creatiu dintre de Corbera.
Nani: De fet, no?
Javier: I és just la sèrie de, no? És, és la meva essència. [riu] Són els equipaments que la gent que té aquest, aquesta empenta, aquest que n’ha doncs, els interessa, no? Per diferents motius, tant professionals com com personals, no? També, tant de creixement personal com a nivell professional.
Javier: Doncs, Nani, ha estat un plaer. No et puc fer més preguntes, perquè vull veure aquest co-living i vull anar a visitar-te, i que tornem a parlar aquí a fons de les activitats que fas, i i sobretot la teva història és un exemple d’atreviment, no? De canviar de d’una cosa a l’altra, però no canvi perquè ho porto tota l’hora, gestiono, delego, no? Sobretot,
Nani: Moltes gràcies.
Javier: I en poc, esperem que en poc tinguis això per poder parlar amb profunditat d’aquest co-living i d’aquesta nova comunitat que vindrà a Corbera.
Nani: Perfecte, doncs, aquí estarem.
Javier: Moltes gràcies.
Nani: Gràcies.
