De violoncel·lista a referent del so. Descobreix com The Sound of Wood Studio ha transformat un desafiament vital en una proposta de valor única des de Corbera.
Entrevista íntegra amb Aniol Bestit (The Sound of Wood Studio)
Fem Negoci: Aniol, benvingut a Fem Negoci. Abans de parlar de l’empresari d’èxit que ets avui, voldria anar a l’origen de tot. La teva connexió amb la música ve de molt lluny, perquè tu vas començar sent intèrpret, oi? Com a violoncel·lista, crec. Entenc que va haver-hi un punt d’inflexió, el qual va portar a reinventar la teva carrera, a passar de crear la música a un escenari a esculpir-la dins d’un estudi. Com vas viure aquest canvi de rumb i com vas transformar-ho en l’oportunitat de crear The Sound of Wood Studio?
Aniol Bestit: Eh, sí, a veure, jo, eh, estudiava… bueno, estudiava violoncel des dels 6 anys fins als 20, on, a causa d’una malaltia que tinc, que és una espècie de neurodegenerativa, però no se sap exactament què és. Eh, vaig haver de deixar de tocar. Jo tocava el violoncel, tocava el baix elèctric, tenia un grup… i ho vaig haver de deixar per una qüestió de capacitat física.
Eh, allò va ser, em va suposar una gran… un… una garrotada brutal, com pots imaginar. I, bueno, doncs vaig estar buscant maneres de seguir fent música, no? I ja en algun moment, quan jo tocava, havia provat de gravar-me, de fer coses per estudiar, si em sentia més bé… I vaig dir, «Bueno, i si em poso a provar això?» Em vaig apuntar a una escola de so que hi havia a Barcelona, que no em vull enrecordar de totes les escoles de músics. I, i em va… em va flipar. Vaig veure que em molava molt, quasi m’agrada més que tocar, no?
D’alguna manera, et dona l’oportunitat de fer música amb molt… molta més gent, gent molt bona, que si no, potser no m’hagués vist mai com a intèrpret. I més, violoncel·lista, que és una carrera que va molt encarada cap a orquestra simfònica, que m’encanta, però és molt concret. Aleshores, el fet de poder fer coses de so és com una porta molt gran que es va obrir i s’està súper bé, no?
Fem Negoci: Perquè estem parlant, eh, tal i com ho estàs explicant, que és una història encisadora, és tot un repte de superació i de canvi de registre, no? Dintre del camí de l’artesà i l’emprenedor, n’hi han reptes continus, no? Llavors, mirant enrere, quines diries que han estat les teves dificultats més grans per superar i consolidar un estudi així?
Aniol Bestit: A veure, a nivell de… a nivell personal, òbviament, has de… has de superar un… una qüestió molt… has de fer un canvi de rumb molt gran quan tens 20 anys així, és una època difícil, has de gestionar aquest tipus de notícies, no? Que et diuen: «Oblida’t de això perquè no podràs seguir tocant». O sigui, això, òbviament. Aleshores, et dius: «Bueno, què puc fer?»
Aleshores, a nivell més empresarial, lo difícil, òbviament, és primer de tot, has de agafar el nivell, com per sentir-te còmode cobrant a la gent per fer una feina, que, al principi, estàs començant a fer-ho. Aleshores, jo vaig estar durant molts anys fent moltíssimes feines sinó cobrar absolutament res. Com per 6 o 7 anys fent feines sense cobrar, pràcticament, no? Gràcies a Déu, vivia amb els meus pares i podia anar fent… mmm, sa feina i… pràctica, d’alguna manera estava com entrenant pel que en un futur seria el meu ofici, sense haver-me de preocupar de si podria pagar la hipoteca o sopar o lo que fos, no? Aleshores, en aquest sentit, també s’ha de moure.
I després, òbviament, has de trobar-se’n… eh, has de renovar-hi. I ara que ja m’hi sento més o menys preparat, encara mai et sents preparat del tot, sempre penses que hi ha aquesta cosa de «mai ets suficientment bo», que crec que en aquest món ens passa una mica a tots, eh, o com a mínim la gent que conec, ens em falta creure-ns-ho de veritat, anem a dedicar-nos a això.
Primer de tot, has de fer una inversió descomunal. Descomunal. O sigui, jo en el meu cas, el meu estudi té 5 anys. Jo fins… fins fa 5 anys, bàsicament, treballava des de casa. Tenia una habitació on tenia les meves coses i allà feia la feina més de post-gravació. I per gravar i tal, anava a diferents estudis de Catalunya. I un cop havíem gravat tot, ho emportava cap a casa i allà ho… mmm, mesclava, editava. I algunes coses també gravava a la meva habitació. Hi ha alguns discos molt… que per mi són cabdals en la meva feina, que estan fets a la meva habitació amb lo que podia tenir i pare de casa, no?
Però, aleshores, vaig veure un punt en el que vaig dir, «Hòstia, necessito fer una inversió… mmm, molt, molt… boja». O sigui, és una cosa…
Fem Negoci: Però… però ben boja, eh? Això aclareixo a la nostra audiència, que no sé si heu tingut l’oportunitat de veure The Sound of Wood Studio, busqueu-lo a les xarxes socials, perquè és una joia arquitectònica i suposo que clar, tota aquesta inversió dintre de… de… en un camí nou, com és un estudi de gravació, i amb un, eh, matèria prima total com és la fusta, no? Com… com… quina importància li has donat a tot això? Perquè clar, has parlat que és una súper inversió, has fet tot un edifici i, a més, amb fusta.
Aniol Bestit: Sí. O sea, òbviament, l’estudi, diguem que… vam haver de fer un forat a la roca, perquè teníem un terreny que era dels meus pares, el terreny era dels meus pares. Vam dir, «Pues mira, ja que tenim aquest terreny, fem-ho». Què passa? L’estudi és aquí a Corbera i la gent del poble ja sap que no hi ha cap terreny que sigui mínimament pla. Aleshores, vam haver de fer un forat a la roca. Llavors, lo que és l’estudi en si, està com sota la muntanya. I vam fer com una espècie de búnquer, amb uns… uns murs de formigó descomunals. Llavors, a dins d’aquest búnquer, vam construir lo que és l’estudi.
Però, doncs, vaig decidir fer això, per… després a dins ferir tot lo que la gent veu quan arriba, la gent no veu que està sota terra, la gent veu un espai… eh, s’ha molt cuidat, principalment perquè… primer, perquè jo m’hi passo centenars d’hores a la setmana allà dintre i necessito estar còmode. I també perquè, al final, tu on estàs gravant música, necessites que la persona que ve a gravar se senti súper còmode.
I la millor manera que se sentin còmodes és oferir un espai que no sigui… no sigui un espai… fred, sinó un espai de laboratori, sinó un… una sala on ell s’hi trobi allà còmodament, és com… i pugui, doncs, donar el millor de si mateix i humà possible, no? Al final és lo que fa que un disc sigui molt bo o no ho sigui.
Per mi això va ser lo més… lo més fonamental, no? Encara l’estudi, a nivell tècnic, que estigui súper bé i tot, i molt ben calculat i tal, però sobretot, que… que se sentís còmoda la gent que ve. I que poguéssim fer-hi una bona interpretació, no?
Aleshores, amb això que ens ha passat fusta una mica, perquè ens dona aquesta sensació de… calidesa, si vols, no? Ehm… quan tu estàs allà, tens una sensació d’estar en un espai molt… que no és tan sols com un lloc… Encara que no deixi de ser-ho mai, tens la sensació d’estar en un espai que coneixes, que és… com… casa, no?
Perquè, a vegades, hi ha estudis que són… hòstia, són infinitament millors que el meu. El meu és un estudi molt modest, és el meu estudi a casa meva. Però, clar, sempre tens una mica la sensació d’estar en algun laboratori fent coses que són fora de lo quotidià, no? S’està com experimentant, més que fent música.
Fem Negoci: Clar, això, això ho lligo, i això ho reconnecto, jo també soc veí de Corbera, no? I ho lligues una mica a l’entorn natural, no? M’estàs parlant de la muntanya, m’estàs parlant de les pendents de Corbera, estàs parlant de la fusta, al final estem envoltats de boscos, no? I això, al final, és un repte, un repte gran, però al final també, quin… quin avantatge… una mica el que m’estaves parlant, no? Quin avantatge té estar a Corbera, que la gent vingui a Corbera i es trobi un entorn així?
Aniol Bestit: Eh, a veure, òbviament, té les seves dificultats.
Fem Negoci: Sobre el paper, sobre el paper sembla molt dificultós, però després, segur que hi ha una part…
Aniol Bestit: Sí, perquè al final sempre pensem, no? Que tot lo bo passa a Barcelona. I òbviament, Barcelona és una ciutat súper important i passen coses brutals i… però, també m’agrada pensar que hi ha molta gent que no viu a Barcelona. I el fet de venir a un poble i no haver de pensar on aparcar, quant costa el pàrquing, sinó que és un poble, aparques a la porta del lloc on vas a fer una feina, i et dediques únicament a fer allò, dona molta… molta pau. A més, a l’estudi, estàs enmig de la muntanya, veus el… el casc antic del poble, que tens des d’allà… I, d’alguna manera, tens la sensació d’estar en un lloc més… més «nazi» entre cometes, no? Però no tens aquesta sensació d’estar dintre de l’urbs, envoltat de taxis, ambulàncies i sarau, sinó que estàs en un lloc molt tranquil.
I després, és un tema també divertit, no? Perquè hi ha molta gent que viu a la vora, que també venen a l’estudi. I agafen cotxe, agafen bus, agafen el «todo-cuit»…
Fem Negoci: Sí, sí, això m’encanta com… com li estàs traient avantatges competitius a coses que al principi, o sobre el paper, podien ser handicaps, no? És a dir, escolta, Corbera, eh, la muntanya, està lluny… No, no, tot això al final ho convertim en avantatges competitius per ser diferencials a lo que et pots trobar habitualment, no?
Aniol Bestit: Sí, sí, sí.
Fem Negoci: Totalment. Doncs, eh, eh, eh, parlant just d’això, a LinkedIn, que jo m’he informat també, parles del teu equipament, eh, tot això… quin és el… el lligam que fas amb la fusta, l’artesania, eh, amb la tecnologia?
Aniol Bestit: A veure, per mi la tecnologia és, senzillament, la eina que avui dia necessitem per enregistrar un disc. Però per mi cap cas és rellevant. Més enllà de tenir una qualitat base. Òbviament, quan tu vas a un estudi, sempre penses amb els millors micròfons, els millors altaveus, els millors… no sé, tot el hardware… I, al final, si ho penses bé, tot això és molt maco, però la música, en general, no li importa gaire si m’explico, no? O sigui, tu el que vols és gravar música i que… que quedi bé.
Aleshores, jo sempre… sempre s’ha de veure, s’ha de tenir cert cap a feltre, no? Tens aquests micròfons, compressors i mogudes d’aquestes, no? En plan… «friki». Però, després penses: «Necessito també aportar algo… que a la gent els faci connectar més, no? Amb el que dèiem, que se sentin més a casa.»
Aleshores, és buscar aquest equilibri entre lo que és, mm, tècnicament ideal, i lo que és, mm, humanament còmode, saps?
Fem Negoci: Aquí… aquí m’has dit… m’has dit una paraula que a mi em sembla molt clau, i la, perdona que te l’agafaré com ara com a argumentari, que és la pau que dona Corbera, no? O sigui, arribar aquí et dona una certa pau que et permet treballar d’una manera molt eficient, no? Llavors, això, de cara una mica a la nostra audiència, sobretot que són empresaris, no? I una mica per acabar, perquè podríem estar aquí hores parlant amb l’Aniol, realment, o sigui, realment és apassionant. M’agradaria, eh, a veure com podries… quina… quina… quina lliçó, vale? Des de la perspectiva de l’Aniol, podríem donar a la gent de la teva experiència? Perquè la gent pugui aplicar, igual que he aplicat jo la pau de Corbera, eh? Això és una nova… això ho patentarem. A veure com… quina lliçó podria donar l’Aniol de la seva experiència de com treballar a Corbera, per la gent que està emprenent o per la gent que està treballant i que potser li manquen coses.
Aniol Bestit: A veure, lo primer que se m’acudís, òbviament, és que qualsevol cosa que d’entrada et pugui semblar un hàndicap, una dificultat, ho pots fer servir per… per portar a algo com… profitós per tu, no? Al final, si tu vius en un poble que està «lluny del món», per dir-ho d’alguna manera, no sé si, perquè estem al costat de Barcelona, però si vius en un lloc que dins del que cap, la gent està lluny, agafa això i aprofita-ho per vendre, pues que és un lloc més tranquil, més… amb aire més net, no? On estàs més còmode. I això, sembla… sembla una tonteria, però és una cosa que la gent pot valorar molt, no?
I, després, òbviament, hi ha la cosa, no? De quand estàs començant, jo crec que qualsevol negoci, al principi sempre costa moltíssim, no? O sigui, tu has d’entendre que els primers anys, eh, segurament no veuràs beneficis reals. O sigui, no és ingressos, però si poses a mirar lo que has gastat amb lo que ingressis, jo he estat així en aquest punt, en realitat, encara estic pagant la inversió. Ja estic vivint, però molt temps, perquè al final, quan tu vas a fer un estudi, o em vaig comprar sa meva gran, o em vaig comprar el sentit de fusta, ambdós són molt grans. O sigui, al final és entendre que tu quan estàs creant un negoci, t’has de dedicar molt a… sentir que el que vols és més guanyar diners. Però també és important pensar que estàs… sobrevivint, és a més, estàs dedicant-te a allò que més t’agrada, no?
I som un grup molt petit de gent en aquest món que podem dir que ens estem dedicant a allò que més ens agrada. Jo vaig jugar… jo vaig viure des de Sabadell i baixo cada dia a treballar. I sento una sensació de… «Pfu, ja és un luxe excepcional, no? De… de dir ‘Ostres, jo no sé què he fet per merèixer tenir això de moment’, perquè hi ha curro». I anem a aprofitar-ho, no? Perquè realment… és… és… és una sort molt, molt, molt gran poder-te dedicar a allò que més t’agrada, perquè al final, vas a treballar i no sents que estiguis treballant. Estàs jugant amb les teves maquinetes, amb les teves coses, no? I estàs intentant treure el «bedo», i en el meu cas, mesclo un tema i… i
